dos ombres perfectes és el projecte de Dash Obradors (Barcelona, 1988) amb el que comparteix, juntament amb el seu germà Josh, la música que l’ha servit de refugi al llarg de la seva vida. dos ombres perfectes és un lament, un crit demanant ajuda que neix del desig de guarir les ferides més profundes, convertint-se en paisatges sonors que van de la bellesa a la lletjor, amb una combinació de rock industrial i electrònica èpica que no et deixaran indiferent.
Per Futures Generacions és una peça directa, gairebé profètica, escrita com un missatge per a un futur que potser ja no existeix. Parla del col·lapse, de l’herència de la destrucció, però també d’una última esperança: la possibilitat de començar des del no-res. Amb una base de rock contundent, electrònica intensa i una veu carregada d’urgència, la cançó combina crítica social, poesia postapocalíptica i consciència ecològica.

És una súplica i alhora una advertència. Un crit perquè no s’apagui del tot la possibilitat de redempció.

Escolta-la i comparteix-la amb tothom!
Que el missatge arribi, per futures generacions!

Males Llengües exposa el diàleg intern amb el qual convisc dia a dia. És una cançó que et farà sentir l’ansietat que se sent quan la teva pròpia ment et murmura que el món està en contra teu i que no mereixes ser estimat. Quan ja porto una bona estona dins aquesta espiral autodestructiva és quan puc donar-me conta i dir-me en veu alta “para” i continuar amb la meva vida en el món real.

Inspirada en la història curta homònima d’Edgar Allan Poe, el Dimoni de la Perversitat explora la part fosca de la condició humana: l’abús, les dinàmiques de poder, el maltractament i la superioritat moral des de la qual es pretén educar.

Dir adeu a una persona amb la qual has compartit una gran part de la teva vida és molt difícil, però és inevitable, ja sigui quan trenquem una amistat, una relació amorosa o a la mort. Però tinc la creença que aquesta persona conviu dins nostre, ja que ha sigut una part important de la nostra vida i ens la retrobarem al llarg del nostre camí en forma de records.

El final del camí és l’últim adeu agredolç que una persona que marxa ens pot regalar per deixar-nos en pau en la seva absència.